tag:blogger.com,1999:blog-58120909681814562011-04-22T01:45:58.910+02:00:: El somnis, somnis són, despertat... ::MëRxEsItÂhttp://www.blogger.com/profile/18345698916773878590noreply@blogger.comBlogger81100tag:blogger.com,1999:blog-5812090968181456.post-41368977196942189832008-03-29T16:36:00.004+01:002008-12-11T22:26:22.733+01:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_GtmP8AZyckU/R-5kFtrT_pI/AAAAAAAAACQ/Y1Q2DJikqH0/s1600-h/taulaportic.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_GtmP8AZyckU/R-5kFtrT_pI/AAAAAAAAACQ/Y1Q2DJikqH0/s320/taulaportic.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5183190270473404050" border="0" /></a><br />Una tarda de dissabte, les botigues tancades, pel·licules que no tenen cap interès,... I jo escribint aquí per a tots vosaltres (encara que no ho llegeixi ningú).<br />Avui, 29 de març, no hi ha res d'interesant per explicar.<br />Per deures: La vida i obra de Josep Pla. Un famós escriptor, polític i periodista, de la literatura catalana del segle XX.<br /><br /><br />Millor no comentar...<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5812090968181456-4136897719694218983?l=merxesita.blogspot.com' alt='' /></div>MëRxEsItÂhttp://www.blogger.com/profile/18345698916773878590noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5812090968181456.post-25989106094218284842008-02-17T11:02:00.005+01:002008-02-17T11:09:54.489+01:00No et mostres tal i com ets. Aparentes se una persona forta, freda, alegre i riallera. Jugues amb els ulls i els pensaments de la gent, fent veure que ets un altre èsser, demostrant que tu ets únic.<br /><br />I pensar que en veritat ets una pobre, dèbil, sensible, i trista persona...<br /><br />Mai no deixis de ser tu, els amics reals t'estimaràn tal i com ets i, si no... Segur que necesites un amic així?<br /><br />Només tu decideixes...<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5812090968181456-2598910609421828484?l=merxesita.blogspot.com' alt='' /></div>MëRxEsItÂhttp://www.blogger.com/profile/18345698916773878590noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5812090968181456.post-33698350998995113252008-02-10T17:32:00.000+01:002008-12-11T22:26:23.101+01:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_GtmP8AZyckU/R68pAv_3C1I/AAAAAAAAACE/iYP0sYFFr20/s1600-h/1987495_6895.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_GtmP8AZyckU/R68pAv_3C1I/AAAAAAAAACE/iYP0sYFFr20/s320/1987495_6895.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5165392390478302034" border="0" /></a><br /><p>La trama està ubicada a la França<span style="text-decoration: underline;"></span> del segle XVIII, i relata la vida de Jean-Baptiste Grenouille<span style="text-decoration: underline;"></span>, un assassí de dones que poseeix l'olfacte més desenvolupat del món.</p> <p>Captivat per les aromes de les dones més boniques, Grenouille no pot evitar assasinar-les per a obtenir d'elles, mitjançant procediments d'extracció aplicats a la perfumeria, els seus olors, amb la finalitat de fabricar-se per a si mateix el perfum més potent del món, de tal bellesa que serà capaç de manipular les emocions humanes.</p>Una Història Al·lucinant, plena de misteri, dolor i horror.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5812090968181456-3369835099899511325?l=merxesita.blogspot.com' alt='' /></div>MëRxEsItÂhttp://www.blogger.com/profile/18345698916773878590noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5812090968181456.post-73877794385604043922008-02-01T20:17:00.000+01:002008-02-01T20:33:12.785+01:00-Quan tanques els ulls, què veus?<br />Res, només negre.<br /><br />- I quan els obres?<br />La pura i dura realitat.<br /><br />- Què prefereixes?<br />Diuen que la ignorància i la felicitat estàn estretament relacionades igual que el poder del saber i la infelicitat. Tancaré els ulls.<br /><br />-Ets feliç?<br />No ho sé...<br /><br />-Si ho saps.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5812090968181456-7387779438560404392?l=merxesita.blogspot.com' alt='' /></div>MëRxEsItÂhttp://www.blogger.com/profile/18345698916773878590noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5812090968181456.post-44436624837035212182008-01-24T18:08:00.000+01:002008-12-11T22:26:23.441+01:00<a href="http://1.bp.blogspot.com/_GtmP8AZyckU/R5jIaV8Jn1I/AAAAAAAAAB8/zgqdDrPPOyc/s1600-h/freu1938.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5159093728044490578" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_GtmP8AZyckU/R5jIaV8Jn1I/AAAAAAAAAB8/zgqdDrPPOyc/s320/freu1938.jpg" border="0" /></a> Sigmund Freud naixé el 1856 a Freiberg, una petita ciutat de Moràvia, integrada aleshores en l'Imperi Austrohongarès. La seva família es traslladà a Viena quan ell tenia cinc anys. Tant en el Gymnasium com en la Facultat de Medicina hagué d'aguantar les rialles i els insults dels companys a causa del seu origen jueu, unes experiències de juvenils que l'enfortiran i l'ensenyaran a formar part dels marginats i sempre criticats; amb elles es preparà per a resistir l'escàndol i el rebuig que les seves teories desencadenaran en la conservadora societat vienesa.<br /><p>-->Vull recordar aquest home, que en el seu moment va dir veritats com una casa de pagès!</p><p>Si voleu llegir les seves teories o saber una mica més de la seva vida clickeu en aquest enllaç: <a href="http://www.xtec.es/~lvallmaj/barrinou/freud.htm">http://www.xtec.es/~lvallmaj/barrinou/freud.htm</a></p><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5812090968181456-4443662483703521218?l=merxesita.blogspot.com' alt='' /></div>MëRxEsItÂhttp://www.blogger.com/profile/18345698916773878590noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5812090968181456.post-43103757328993242432008-01-23T20:13:00.000+01:002008-01-23T20:31:45.501+01:00<span lang="CA" style="LAYOUT-GRID-MODE: line; FONT-FAMILY: 'Tempus Sans ITC'; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: HE; mso-bidi-: CAfont-family:'Times New Roman';" ><span style="font-family:georgia;">Avui us he vingut a parlar sobre un tema que des del principi dels temps al ser humà li ha estat rondant pel cap... el cabell. el cabell es com el sou, que ningú esta content amb el que té, per això sempre intentem canviar-lo.<br />esta claríssim que els temps han canviat molt, per que abans una tia o era rossa o era morena pero ara es pot tenir el cabell de color castany daurat, castany castany, ross suec, sor marfil, vermell passió, vermell ferrari... rojo atardecer iberico... i aixòo és un problema, cuidado, perquè abans una noia pasaba per sota la obra i li cridaven: "¡ rubia tia buenaaa !". pero ara imaginis l'obrer aquell d la construcció cridant-li: "tu! atardecer ibericoo!!!"<br />peo un tiny no ho es tot, un champú és molt important, i els molt catxondos els dels xampús posen: "revitaliza, da vigor y aporta volumen extra"...que dic jo... això que és un xampú o la viagra???<br />sembla ser que ningu està content amb el cabell pero si que hi ha gent que està contenta amb el cabell... les noies dels anuncis de xampú, que es pasen tot el dia donant voltes de campana amb el cabell..zass, zasss, zassss...que dic jo en aquestes nenes amb el xampú els hi hauran de donar un pot d reflex per les cervicals més que res... mireu jo us donaré un consell: no feu cas als anuncis publicitaris, ni als spots, que només volen menjar-vos el "coco" de veritat, gaudiu del vostre cabell, disfruteu d'ell. Jo ja he prés una decisió, i sabeu per què? ¡¡ Porqué yo lo valgo!!</span></span><br /><span lang="CA" style="LAYOUT-GRID-MODE: line; FONT-FAMILY: 'Tempus Sans ITC'; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: HE; mso-bidi-: CAfont-family:'Times New Roman';" ><span style="font-family:Georgia;"></span></span><br /><span lang="CA" style="LAYOUT-GRID-MODE: line; FONT-FAMILY: 'Tempus Sans ITC'; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: HE; mso-bidi-: CAfont-family:'Times New Roman';" ><span style="font-family:Georgia;">Dedicat a una persona que em fa treure els meus millors somriures...</span></span><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5812090968181456-4310375732899324243?l=merxesita.blogspot.com' alt='' /></div>MëRxEsItÂhttp://www.blogger.com/profile/18345698916773878590noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5812090968181456.post-41324708213191740882008-01-17T14:06:00.000+01:002008-01-17T14:16:36.307+01:00Quin és el millor refugi que mai s'hagi pogut imaginar?<br />Un lloc on els teus desitjos més profunds apareixen a la teva ment.<br />Un lloc on les teves pors cobren vida.<br />Un lloc on la teva imaginació es deixa anar...<br /><br />Viu els teus somnis.<br />Somia els teus desitjos.<br />Fés fora els monstres que et persegueixen<br />Vola fins a la fi del món<br />Busca el teu princep blau<br />Demostra del que ets capaç...<br /><br /><br />Però quan despertis... Tot s'haurà acabat...<br />Això és el que vols? converteix els teus somnis en realitat!<br /><br />Res és impossible.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5812090968181456-4132470821319174088?l=merxesita.blogspot.com' alt='' /></div>MëRxEsItÂhttp://www.blogger.com/profile/18345698916773878590noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5812090968181456.post-12863388567740768242008-01-14T21:55:00.000+01:002008-01-14T22:03:10.982+01:00Vi mi cara en el agua... Noté que las lágrimas surgian de mis ojos y corrian lentamente por mis mejillas. A duras penas pude ver tu rostro angelical a pocos centimetros de mi cuello. giré lentamente mi cabeza y choqué con tus cálidos y rojos labios. Apreté fuertemente contra ti sin dejar escapar ningún segundo.<br /><br />Me separé, abrí los ojos y ví tu sonrisa, aquella sonrisa que me derritia por momentos, tus ojos brillaban a la luz de la luna. Noté como mis mariposas jugueteaban en mi estómago, como mias manos empezaban a temblar y como mi corazón latia con rapideza en mi pecho.<br /><br />- Te quiero. - dijiste finalmente.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5812090968181456-1286338856774076824?l=merxesita.blogspot.com' alt='' /></div>MëRxEsItÂhttp://www.blogger.com/profile/18345698916773878590noreply@blogger.com0